dijous, 16 d’abril de 2009

14 d'abril. Proclamació de la República

SEIM i CJIM han commemorat aquest passat dimarts 14 d'abril l'aniversari de la Proclamació de la República, a Catalunya, per Francesc Macià.

Endavant!

CATALANS :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

dissabte, 7 de març de 2009

divendres, 6 de març de 2009

SURT AL CARRER I ATURAREM LA PRIVATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT!

















El 12 de Març hi ha una jornada de lluita estudiantil contra la privatització, mercantilització i elitització de l’ensenyament públic, convocada per diferents organitzacions sindicals i estudiantils (USTEC, CGT, CAE, AES...). Aquesta convocatòria és la continuació de les mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic dels cursos passats. “”Des del Moviment d’Assemblees Estudiantils de Sabadell (MAES)””, coordinat alhora amb el AES (Assemblees d’ Estudiants de Secundària) donem suport a aquesta convocatòria.

L’ AES va sorgir de la trobada d’ estudiants realitzada el dia 21 i 22 de febrer a la UB- Central ocupada. Ja som varis els instituts de Catalunya i de diferents indrets de l’ Estat Espanyol, els que tenim assemblees estudiantils que no depenen de cap sindicat ni organització, i que no rep subvencions estatals.

Ens autogestionem i decidim per nosaltres mateixos; cada membre de l’ assemblea tè dret a veu i a vot. Aquestes assemblees són obertes a tots els estudiants, sense dependre de la ideologia de cap organització; així totes les estudiants estem representades.



Pensem que el procés de Bolonya pretén limitar enormement l'accés a la universitat, pel que als ensenyaments secundaris hi haurà també una gran transformació. En aquest sentit, Zapatero ha anunciat que tornen els ITINERARIS que ja va intentar implantar Aznar. Aquests itineraris estan destinats a crear mà d'obra barata i exclouen la possibilitat d'accedir a la universitat, és a dir, l'educació deixa de tenir com a objectiu augmentar el coneixement i la capacitat crítica i es posa al servei del mercat. Això suposa una separació i discriminació de l’alumnat que es realitza per sobre de la voluntat dels estudiants i en funció d'uns indicadors que valoren tant l'actitud i comportament a classe com coneixements extres (idiomes, informàtica…). Aquesta segregació significa etiquetar i condemnar els alumnes, i discrimina els estudiants amb menys recursos econòmics. D'aquesta forma, l'ensenyament de qualitat queda reservat per a aquells que s’ho puguin permetre.

Aquest és el camí que segueix la LOE de Zapatero, que no compta amb recursos suficients per a evitar l’excés d’estudiants a les aules i no té cap intenció d’augmentar el nombre ni la qualitat dels centres públics. La LOE (Llei Orgànica d'Educació) augmenta les subvencions a l'educació privada alhora que la iguala legalment a la pública i, enlloc d'apostar per l'ensenyament públic i de qualitat, augmenta els privilegis a l'Església Catòlica, manté la religió a les escoles i permet la separació per raó de sexe.

La LOE representa una clara retallada de llibertats democràtiques. Se segueix impedint que sigui la comunitat educativa dels col•legis i instituts qui triï als òrgans de direcció. Augmenta els poders del director (triat en la pràctica per l'Administració) tant per a sancionar als alumnes com per a decidir sobre qualsevol qüestió del centre, i li retalla drets al Consell Escolar. A més, no reconeix el dret dels estudiants a fer vaga ni a fer Assemblees en hores lectives. Això s'endureix més encara amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que pretén privatitzar la gestió dels centres públics permetent que aquests adoptin un mode empresarial de funcionament. També desrregularitza les condicions laborals dels professors i a més a més els fa responsables del fracàs escolar. Mitjançant l’avaluació d’estudiants i professors, la LEC permet la creació d’un rànquing de centres, prioritzant aquells que tinguin millors resultats, el que significa fomentar la competitivitat i desigualtat.


El govern del Tripartit i del PSOE dificulta l'accés a la Universitat ja que endureix la selectivitat i augmenta considerablement les taxes, les matrícules i el temps de dedicació necessari per a cada curs mitjançant l'aplicació de la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya) i la LOU (Llei Orgànica d'Universitats). Aquestes reformes es basen en la Declaració de Bolonya, o­n els seus propis organismes plantegen que “no es tracta de que la gent sigui més o menys culta, sinó de competitivitat”.

L’educació no és un negoci. No podem permetre que les empreses i multinacionals decideixin el nostre pla d’estudi des de el Consell Social de la Universitat. L’aplicació més recent de la LOU és el Real Decreto aprovat el passat 26 d’Octubre del 2008. Aquesta reforma elimina les Diplomatures i Llicenciatures per instaurar el Grau, Màster i Doctorat, que no són, ni de bon tros, la substitució d’aquestes. El Grau consisteix en un ensenyament de continguts generals i de baixa qualitat, destinat a mà d’obra qualificada (com una FP especial) i, per a l’obtenció del títol, és obligatori un any de pràctiques gratuïtes en empreses o institucions. Així, el Grau aporta uns coneixements molt més generals, obligant els estudiants a especialitzar-se amb un Màster per aconseguir les atribucions que abans s’aconseguien amb una llicenciatura o diplomatura. Tot això suposa un esforç econòmic que no cobreixen les beques, sinó les beques-préstec, és a dir, crèdits bancaris que haurem de retornar a la llarga.


L’ensenyament necessita una reforma, però no és aquesta. Exigim que s’obri un procés democràtic i obert de debat sobre el model d’ensenyament que necessitem. No ens poden seguir enganyant: l'educació és un dret, no un privilegi. Tenim dret a conèixer, a aprendre i a formar-nos com persones crítiques. Si degraden l'educació pública és perquè els seus interessos mercantilistes els importen més que nosaltres.


El jovent hem de prendre consciència que les nostres lluites seran un dels pilars més importants dels moviments futurs. Hem demostrat que sortint al carrer podem frenar els atacs d'un govern a l'educació. Ara, hem de tornar a mobilitzar-nos contra el govern de torn per a defensar l'ensenyament públic i laic, hem de tornar als carrers.

Per una Educació Pública, Gratuïta, Laica i de Qualitat!

Fora les empreses de la Universitat i Instituts!

Derogació de la LEC, la LOE, la LOU, la LUC i Reial Decrets, ja!

Per la obertura d’ un procés de debat!

Per la readmissió dels expulsats de la UB! No a la criminalització!

CONTRA LA MERCANTILITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

CREEM ASSEMBLES ALS INSTITUTS! NOSALTRES PODEM DECIDIR!

També ens solidaritzem amb les treballadores i treballadors ja siguin d’ aquí o de fora, amb els parats, amb els que no treballen i no tenen res, amb el jovent precari, amb els que no tenen vivenda…

Que no es donin més diners públics als bancs i a empreses privades; que no permetin el tancament d’ empreses amb beneficis, deixant al carrer a milers de treballadors i famílies; que no reprimeixin al immigrants; treballem menys per a treballar tots i sense cap retallada salarial; per una vivenda digne; contra la privatització dels serveis públics…

ESTUDIANTS I TREBALLADORS UNITS I A LA LLUITA!

TOTES A LA VAGA GENERAL!

dimarts, 3 de març de 2009

Xerrada Pla Bolonya

Dijous dia 12 de 1 a 2 h. del migdia.


Us hi esperem!!!

divendres, 27 de febrer de 2009

8 de març, Dia de la Dona. Campanyes feministes del SEIM!

Una altre any arribem al 8 de març i veiem cartells i escrits sobre el dia de la dona.

És llavors quan ens recordem que la dona està discriminada i que cal reclamar la igualtat de gènere. Però si el dia 8 de març és el dia de la dona, vol dir que els altres dies són “els dies dels homes”? Si no fem un canvi de consciència la resposta és que sí.

La societat en què vivim ens ha educat a partir de patrons patriarcals que dia a dia ens imposen al carrer, quan anem a comprar o a la televisió i al cinema. Tòpics que hem de trencar perquè la resta de dies de l’any no siguin “el dia de l’home”. Tòpics com ara que la dona té més traça cosint, rentant la roba i cuinant que l’home i que, per això, ja està bé que faci de mestressa de casa i no treballi. Tòpics com ara que les nenes prefereixen jugar amb nines de color rosa i, en canvi, per un nen és millor comprar-li un “Action man”. Tòpics dels que segur que tots podríem fer-ne una llista ben llarga.

Tòpics que potser semblen insignificants però que són les bases de conflictes com la violència de gènere. I no només ens referim a aquella violència de gènere tradicional, sinó a, per exemple, les talles dels pantalons i els cànons de bellesa que ens imposen. De ben petits jugant a “Barbies” ja ens van ensenyar que les noies, per ser maques, han de ser primes i altes. Això també és violència de gènere! Quantes noies coneixeu que hagin passat per l’anorèxia per culpa de creure’s uns cànons estúpids que l’únic objectiu que tenen és fer de la dona un objecte?

Perquè cal no oblidar-ho: les dones són tractades com a objectes sexuals. Objectes que, per tant, no poden parlar obertament de la seva sexualitat sense tabús i que, sotmeses encara a un pensament ultracatòlic, se’ls mira malament quan decideixen sobre el seu propi cos, quan, per exemple, necessitem avortar. I a més a més encara han de pagar uns preus astronòmics i mil traves per a fer-ho!

Deixant de banda la “discriminació psicològica”, la dona continua estant en una clara situació de desigualtat social respecte l’home malgrat que ara puguin votar o puguin fer teòricament la feina que elles vulguin. És una realitat fàcilment comprovable que, en algunes feines, les dones cobren menys que els homes pel sol fet de ser dones, fent exactament la mateixa feina i amb la mateixa eficàcia.

Com acabar, doncs, amb aquests exemples de desigualtat que hem exposat i aconseguir una societat igualitària i, per tant, lliure?

Cal fer una discriminació positiva de la dona. Cal trencar els tòpics imposats per aquesta societat patriarcal. No només el Dia de la dona, sinó cada dia, a l’institut, a la família, al carrer, quan surts de festa. Només cal parar-se un moment i observar que arreu on miris la dona encara està discriminada. Potser subtilment, potser sense adonar-nos-en, però l’herència del passat encara deixa petjada a la societat on vivim i nosaltres som els únics que la podem esborrar.

Per això des del SEIM incitem a la reflexió sobre el tema. A pensar si realment estem en una societat igualitària com ens intenten vendre des del govern i a adonar-nos que el canvi és a les nostres mans, a la nostra actitud, al nostra dia a dia.

Trenquem amb el patriarcat, construïm una societat igualitària!

Cada dia és 8 de març!

A l’atzar agraeixo tres dons,

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida,

i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”

Maria-Mercè Marçal

Nou punt SEIM

El SEIM ja té punt d'Informació!

Ens trobareu a l'entrada de l'institut. Per qualsevol dubte dirigiu-vos a nosaltres.

Gràcies!

Trobada d'Assemblees d'Instituts (en el marc de la trobada de la CAE)

La Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants convoca un cap de setmana de debat i reflexió sobre els reptes estratègics del moviment estudiantil en el segon quadrimestre.
Els debats es realitzaran els dissabte i diumenge 21 i 22 de Febrer al rectorat ocupat de la UB a la plaça univesitat. Les Jornades coincideixen espaial i temporalment amb una trobada d’instituts d’arreu de Catalunya. Conclourem la trobada d’assemblees amb una assemblea oberta d’estudiants i moviments socials.
Per altre banda i paral.lelament, els estudiants d’instituts dels països catalans es reuniran per fer varies taules rodones.

Objectius de la trobada:

-Enfortir la CAE
-Generar un espai de trobada massiu
-Generar un espai de participació activa
-Generar un espai de reflexió i formació
-Generar un esapi de trobada amb els estudiants d’instituts
-Generar un espai de confluencia amb els moviments socials
-Construir un document amb els objectius comuns de tots els estudiants, que després pugui ser ratificat o no per les assemblees de facultat.

El SEIM hi assistirem; més endavant, doncs, penjarem les notícies.

Per més informació, visiteu: Web de la tancada a la central.