divendres, 6 de març de 2009

SURT AL CARRER I ATURAREM LA PRIVATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT!

















El 12 de Març hi ha una jornada de lluita estudiantil contra la privatització, mercantilització i elitització de l’ensenyament públic, convocada per diferents organitzacions sindicals i estudiantils (USTEC, CGT, CAE, AES...). Aquesta convocatòria és la continuació de les mobilitzacions en defensa de l’ensenyament públic dels cursos passats. “”Des del Moviment d’Assemblees Estudiantils de Sabadell (MAES)””, coordinat alhora amb el AES (Assemblees d’ Estudiants de Secundària) donem suport a aquesta convocatòria.

L’ AES va sorgir de la trobada d’ estudiants realitzada el dia 21 i 22 de febrer a la UB- Central ocupada. Ja som varis els instituts de Catalunya i de diferents indrets de l’ Estat Espanyol, els que tenim assemblees estudiantils que no depenen de cap sindicat ni organització, i que no rep subvencions estatals.

Ens autogestionem i decidim per nosaltres mateixos; cada membre de l’ assemblea tè dret a veu i a vot. Aquestes assemblees són obertes a tots els estudiants, sense dependre de la ideologia de cap organització; així totes les estudiants estem representades.



Pensem que el procés de Bolonya pretén limitar enormement l'accés a la universitat, pel que als ensenyaments secundaris hi haurà també una gran transformació. En aquest sentit, Zapatero ha anunciat que tornen els ITINERARIS que ja va intentar implantar Aznar. Aquests itineraris estan destinats a crear mà d'obra barata i exclouen la possibilitat d'accedir a la universitat, és a dir, l'educació deixa de tenir com a objectiu augmentar el coneixement i la capacitat crítica i es posa al servei del mercat. Això suposa una separació i discriminació de l’alumnat que es realitza per sobre de la voluntat dels estudiants i en funció d'uns indicadors que valoren tant l'actitud i comportament a classe com coneixements extres (idiomes, informàtica…). Aquesta segregació significa etiquetar i condemnar els alumnes, i discrimina els estudiants amb menys recursos econòmics. D'aquesta forma, l'ensenyament de qualitat queda reservat per a aquells que s’ho puguin permetre.

Aquest és el camí que segueix la LOE de Zapatero, que no compta amb recursos suficients per a evitar l’excés d’estudiants a les aules i no té cap intenció d’augmentar el nombre ni la qualitat dels centres públics. La LOE (Llei Orgànica d'Educació) augmenta les subvencions a l'educació privada alhora que la iguala legalment a la pública i, enlloc d'apostar per l'ensenyament públic i de qualitat, augmenta els privilegis a l'Església Catòlica, manté la religió a les escoles i permet la separació per raó de sexe.

La LOE representa una clara retallada de llibertats democràtiques. Se segueix impedint que sigui la comunitat educativa dels col•legis i instituts qui triï als òrgans de direcció. Augmenta els poders del director (triat en la pràctica per l'Administració) tant per a sancionar als alumnes com per a decidir sobre qualsevol qüestió del centre, i li retalla drets al Consell Escolar. A més, no reconeix el dret dels estudiants a fer vaga ni a fer Assemblees en hores lectives. Això s'endureix més encara amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que pretén privatitzar la gestió dels centres públics permetent que aquests adoptin un mode empresarial de funcionament. També desrregularitza les condicions laborals dels professors i a més a més els fa responsables del fracàs escolar. Mitjançant l’avaluació d’estudiants i professors, la LEC permet la creació d’un rànquing de centres, prioritzant aquells que tinguin millors resultats, el que significa fomentar la competitivitat i desigualtat.


El govern del Tripartit i del PSOE dificulta l'accés a la Universitat ja que endureix la selectivitat i augmenta considerablement les taxes, les matrícules i el temps de dedicació necessari per a cada curs mitjançant l'aplicació de la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya) i la LOU (Llei Orgànica d'Universitats). Aquestes reformes es basen en la Declaració de Bolonya, o­n els seus propis organismes plantegen que “no es tracta de que la gent sigui més o menys culta, sinó de competitivitat”.

L’educació no és un negoci. No podem permetre que les empreses i multinacionals decideixin el nostre pla d’estudi des de el Consell Social de la Universitat. L’aplicació més recent de la LOU és el Real Decreto aprovat el passat 26 d’Octubre del 2008. Aquesta reforma elimina les Diplomatures i Llicenciatures per instaurar el Grau, Màster i Doctorat, que no són, ni de bon tros, la substitució d’aquestes. El Grau consisteix en un ensenyament de continguts generals i de baixa qualitat, destinat a mà d’obra qualificada (com una FP especial) i, per a l’obtenció del títol, és obligatori un any de pràctiques gratuïtes en empreses o institucions. Així, el Grau aporta uns coneixements molt més generals, obligant els estudiants a especialitzar-se amb un Màster per aconseguir les atribucions que abans s’aconseguien amb una llicenciatura o diplomatura. Tot això suposa un esforç econòmic que no cobreixen les beques, sinó les beques-préstec, és a dir, crèdits bancaris que haurem de retornar a la llarga.


L’ensenyament necessita una reforma, però no és aquesta. Exigim que s’obri un procés democràtic i obert de debat sobre el model d’ensenyament que necessitem. No ens poden seguir enganyant: l'educació és un dret, no un privilegi. Tenim dret a conèixer, a aprendre i a formar-nos com persones crítiques. Si degraden l'educació pública és perquè els seus interessos mercantilistes els importen més que nosaltres.


El jovent hem de prendre consciència que les nostres lluites seran un dels pilars més importants dels moviments futurs. Hem demostrat que sortint al carrer podem frenar els atacs d'un govern a l'educació. Ara, hem de tornar a mobilitzar-nos contra el govern de torn per a defensar l'ensenyament públic i laic, hem de tornar als carrers.

Per una Educació Pública, Gratuïta, Laica i de Qualitat!

Fora les empreses de la Universitat i Instituts!

Derogació de la LEC, la LOE, la LOU, la LUC i Reial Decrets, ja!

Per la obertura d’ un procés de debat!

Per la readmissió dels expulsats de la UB! No a la criminalització!

CONTRA LA MERCANTILITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

CREEM ASSEMBLES ALS INSTITUTS! NOSALTRES PODEM DECIDIR!

També ens solidaritzem amb les treballadores i treballadors ja siguin d’ aquí o de fora, amb els parats, amb els que no treballen i no tenen res, amb el jovent precari, amb els que no tenen vivenda…

Que no es donin més diners públics als bancs i a empreses privades; que no permetin el tancament d’ empreses amb beneficis, deixant al carrer a milers de treballadors i famílies; que no reprimeixin al immigrants; treballem menys per a treballar tots i sense cap retallada salarial; per una vivenda digne; contra la privatització dels serveis públics…

ESTUDIANTS I TREBALLADORS UNITS I A LA LLUITA!

TOTES A LA VAGA GENERAL!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada